BENEFICÈNCIA, LA

 

Denominació popular amb la que era coneguda fins fa pocs anys l’actual Residència Municipal que es troba a la Muralla de Sant Llorenç. Nascuda com a asil, fou regentada durant molts anys per l’Associació de la Sagrada Família, de monges de Loreto, congregació de la qual en sorgiren posteriorment -com una escissió- les Religioses de la Immaculada, amb la superiora Alfonsa Cavin al seu davant.[1] A la “Beneficència” hi havia també una escola de nenes pobres. L’ edifici, restaurat, és obra de l’ arquitecte Lluís Gallifa i Grenzner.

Al carrer de Sant Josep hi ha també un interessant edifici [2] (la denominada Antiga Beneficència) [3], projectat per Josep Puig i Cadafalch, construït l’ any 1892, amb escultures d’ Eusebi Arnau, que durant un temps fou estatge de la Creu Roja, que després acolliria Sanitat i Serveis Socials, encara després l’ Institut Municipal d’ Acció Cultural (IMAC) i avui és la seu de la Regidoria de Cultura de l’ Ajuntament de la ciutat.[4]

 

 

 



[1] LLOVET I VERDURA, Joaquim: “Mataró. Dels orígens…”. Op. Cit. pàg. 329 i 330.

[2] http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2695

[3] http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_8695

[4] http://www.gaudiallgaudi.com/EA205.htm