ARGENTONA, RIERA D’

 

 

Es tracta d’una de les més llargues i amples de tota la comarca del Maresme. Rep altres rieres, torrents i rierols en el decurs del seu trajecte però es nodreix bàsicament de les aigües que provenen de les rieres del Far i de Canyamars i, abans d’arribar a Argentona, s’ajunta amb la riera de Riudameia, la de Clarà i el Torrent dels Cirers. En el seu darrer tram, la Riera d’Argentona delimita els termes d’Argentona -concretament el Veïnat del Cros- i Mataró i, encara un xic més avall, abans d’arribar al mar, els termes de Cabrera i de Mataró. [1]

És l’eix de tota una zona abans dedicada a l’agricultura de regadiu. Avui però més aviat continua essent l’eix però d’una zona industrial que comença a Dosrius, que segueix per Argentona i que acaba a Cabrera o a la mateixa Mataró.

L’etimologia del mot Argentona no és clara. Es parla d’un mot d’origen llatí o fins i tot tal vegada celta. Pot tenir alguna relació amb el tema d’un mineral o potser millor amb l’aigua i la seva aparença externa –d’ “argent”, “plata”, “platejat”...- més el sufix “–ona” comú i característic de moltes localitats del nostre país. En qualsevol cas el mot és datat al 878.[2]

El denominat Camí de la Riera d’ Argentona va vorejant la Riera, des del límit del terme municipal de Mataró fins al Camí del Mig. [3]

 

 

 



[1] És la fitxa 7 del treball “Toponímia del Terme Municipal de Mataró”, elaborat pel Servei d’ Informació de base, del Plànol de la Ciutat (1998). S’ indica exactament la seva ubicació al Mapa del treball.

[2] COROMINAS, Joan: "Onomasticon Cataloniae". Volum II. (A-BE). Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1994. També MOREU-REY, Enric: "Els nostres noms de lloc". Editorial Moll. Mallorca, 1982. pàgs. 54 i 147. I, encara, BOFARULL I TERRADES, Manuel: "Origen dels noms geogràfics de Catalunya". Editorial Milà. Barcelona, 1991. pàg. 32.

[3] Per a examinar molts mapes i plànols de la ciutat de Mataró, veure http://mapes.mataro.cat/, un servei editat l’ any 2018 pel mateix Ajuntament de Mataró