Mitger de Mataró que el 1853 tenia 8 telers manuals. Es tracta d' un dels fabricants relativament rellevants que deuria tenir llavors la ciutat. El nom de Teresa Surià figura en primera posició del llistat d' aquests fabricants de mitges mataronins, amb 9 telers manuals, seguida de Rosa Pou, de Josep Ayet, de Lluís Achard (que en tenien 8) i de Gaietà Marfà, que en tenia 6. [1]
L' activitat dels mitgers s' aniria reduint gradualment en el decurs de la segona meitat del XIX per a donar pas a una altra activitat que seria emblemàtica de la ciutat: el gènere de punt.
[1] LLONCH I CASANOVAS, Montserrat: "El gènere de punt a Catalunya i a Mataró". Modernització i desenvolupament d' un sector industrial". Patronat Municipal de Cultura. Caps de Bou, 25. Mataró, 1997. Pàg. 180.