A TALL D’ INTRODUCCIÓ

 

 

El recull que teniu al davant i que he titulat “Mataró: Noms de llocs”, intenta deixar constància escrita de la localització precisa de milers i milers de topònims de casa nostra, acompanyats de les pertinents notes bibliogràfiques o de les aportacions gràfiques que les noves tecnologies ens poden oferir, referenciades al peu de pàgina. Es tracta com veureu, d’ una autèntica “base de dades”, d’ un arxiu de fitxes de noms de lloc, posades en ordre alfabètic... com si d’ un clàssic diccionari es tractés. Per a facilitar la consulta del lector.

 

El treball procura tenir present tot el llistat dels topònims del terme municipal de Mataró. Topònims que he anat recollint a partir de textos escrits, de documents, de llibres d’ història, de geografia, de revistes, de publicacions de llocs concrets.. i també de fonts orals o de records de persones coneixedores d’ aquest entorn natural.

 

Òbviament no pot ser un treball exhaustiu però manifesto sincerament que ha nascut amb la vocació d’ arribar a ser-ho pràcticament en algun moment. Per pretensiós que d’ entrada pugui semblar. És per això que d’ entrada demano als interessats en la matèria que es sumin d’ alguna manera al projecte, aportant nous noms, noves ubicacions, noves dates, nous detalls... de llocs del terme municipal mataroní, a fi i efecte d’ enriquir i millorar el contingut del present recull. La crida és extensible –si es vol, en un grau ja més relatiu- també dels termes municipals de les poblacions veïnes, com Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius i Sant Andreu de Llavaneres, ja que molts topònims d’ aquestes localitats veïnes formen part del nostre entorn real i immediat, de les contrades de la nostra ciutat. I a fer-ne les pertinents esmenes, matisacions, rectificacions... des de l’ angle o la perspectiva que sigui.

 

L’ estudi de noms que segueix fa referència no solament a èpoques reculades sinó també a temps presents. Com veureu, recull topònims de paratges, veïnats, planes, serralades, valls, turons, rieres, rius, torrents, masies, fonts, camins, boscos, monuments, edificis singulars, ermites, propietats, etc...etc... dels temps passats però també edificis oficials, dependències municipals, arxius, centres cívics, carreteres, fàbriques, espais comercials, botigues, restaurants, escoles, instituts, equipaments, supermercats, oficines, centres de culte, bancs, hospitals, clíniques, residències, tallers, també etc...etc... de l’ actualitat. Conscient que aquesta realitat és sempre mutant i canviant, particularment en èpoques o temps de crisi o de contínua transformació de les activitats econòmiques. Els noms de lloc d’ ara però... seran els topònims que faran pòsit demà, en múltiples i variades versions.

 

 

INSTRUCCIONS PER A LA CONSULTA

 

Accedir al text i concretament al nom o concepte que es desitja no ha de suposar cap mena de problema. Es tracta només d’ escriure el nom en qüestió a la instrucció “Buscar” i el concepte anirà apareixent totes les vegades que està escrit en el treball, segons l’ ordre alfabètic. Cal fer-ho però en les modalitats de “lletres majúscules” i de “lletres minúscules” per a ser exhaustius al màxim. Molt possiblement, si es tracta d’ un nom o concepte que hagi fet pòsit i que sigui més o menys conegut, disposarà de fitxa pròpia, amb la definició i informació pertinent. Però l’ existència o no de fitxa pròpia no porta implícit, en cap sentit, un significat de prelació o d’ importància d’ uns topònims respecte als altres.

 

Observareu que la majoria absoluta dels conceptes tenen l’ explicació pertinent de la seva ubicació. O porten aparellada l’ adreça oficial. O es poden localitzar en els mapes o plànols que s’ indiquen al peu de la pàgina, com a notes o observacions. La ubicació és acompanyada en molts casos de fotografies, de plànols o d’ informes paral.lels, que enriqueixen sens dubte el contingut del redactat. Fins i tot observareu que, quan es tracta de conceptes més o menys actuals, s’ ha indicat la pàgina web corresponent, si existeix. També cal subratllar que qualsevol element geogràfic és fàcil de localitzar a través de http://mapes.mataro.cat/, una sèrie de mapes de la ciutat i dels seus entorns, editat l’ any 2018 pel mateix Ajuntament de Mataró.

 

 

Consultar doncs el contingut del treball, amb referències paral.leles, no suposa tenir tampoc especials coneixements d’ informàtica ni cal ser mitjanament expert en el terreny de les noves tecnologies. És així com s’ assegura la consulta del treball a tota persona que hi estigui interessada. En qualsevol cas em permeto subratllar la importància de la web municipal per al que fa a consultes sobre el plànol de la ciutat, des de qualsevol angle o punt de vista. S’ hi pot accedir fàcilment a través de “Plànol Mataró” i concretament de “Mapes de la ciutat”. Es tracta d’ un treball recentment elaborat molt digne per a tot tipus de consulta.

 

 

DIFICULTATS

 

Efectuar el present recull m’ ha comportat tota una sèrie de problemes. El primer fa referència al lèxic i a l’ ortografia dels mots. I si bé he intentat sempre seguir el criteri oficial i la forma de designar els llocs de l’ Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, he volgut també deixar constància de la forma popular o l’ expressió tradicional d’ aquell mot, encara que fos allunyant-me de la normativa gramatical oficialitzada. I, en la majoria dels casos, he optat per a recollir les diferents maneres que he trobat escrites d’ aquell topònim concret.

 

El segon problema real ha estat definir l’ estat actual de cada un dels elements referits, i escollir una qüestió aparentment tan senzilla com el temps del verb (passat o present) que calia emprar a l’ hora d’ elaborar el redactat explicatiu del concepte, atès que no sempre es tracta d’ elements existents en els moments actuals. Respondre a aquest interrogant hagués requerit realitzar una comprovació visual exhaustiva d’ aquests diferents elements, que, per diferents raons, no he estat capaç de portar a terme. I aquest és un de tants dèficits que se li poden objectar al meu estudi.

 

També s’ observarà que sovint s’ entra en disquisicions sobre l’ origen o el significat dels mots. Ho he efectuat en molts casos però també voldria deixar constància que el treball que teniu al davant no és un estudi d’ etimologia. Entrar en aquesta qüestió, sense descartar accessos puntuals i concrets, seria objecte d’ un altre estudi.

 

 

TRANSFORMACIONS DEL TERRITORI

 

Tanmateix, el grau de deteriorament de qualsevol element del llistat és elevat sobretot en les darreres dècades per l’ acció humana que ha provocat degradacions dels espais naturals i del territori en general, repercutint directament o indirecta en la desaparició física d’ aquells elements.

 

Els canvis econòmics, urbanístics, socials, polítics i culturals han causat aquests deterioraments o aquestes desaparicions d’ elements naturals del paisatge. Sobretot en el cas de la nostra comarca del Maresme, que ha anat canviat els seus models de vida de manera rotunda. Així, de les activitats agrícoles o comercials dels segles anteriors a la Revolució Industrial, per exemple, hem passat a l’ etapa de l’ aparició i el desenvolupament fabril en els segle XIX i XX, per iniciar un segle XX amb unes activitats econòmiques bàsicament centrades en el sector terciari, del comerç i dels serveis, amb especial protagonisme de les activitats turístiques, del lleure i de l’ oci. Transformacions globals no sempre assimilades ni fetes de forma gradual sinó de manera vertiginosa.

 

 

INEXISTÈNCIA DE TREBALLS DE CONJUNT

 

Sóc conscient de les múltiples febleses que té el meu treball. Però he decidit a no retardar més la idea de recollir aquests noms, aquests topònims abocats a l’ oblit, en uns moments en què les parles locals, pròpies dels llocs concrets o les denominacions particulars genuïnes -moltes vegades ancestrals- van perdent terreny en ares d’ un llenguatge, d’ un vocabulari, d’ un lèxic cada vegada més estandarditzat, més estereotipat, amb múltiples neologismes..

 

D’ altra banda –i crec no fer cap afirmació desafortunada- no existeixen massa estudis relacionats amb la toponímia del Mataró de sempre i d’ara. La majoria dels altres treballs d’investigació efectuats en aquesta línia són sovint sectorials o parcials. Pocs de conjunt i de visió general.

 

És per aquest motiu que voldria referenciar aquí i homenatjar d’ alguna manera la figura del filòleg Joan Coromines, l’ home que ben segur més ha estudiat la toponímia de casa nostra. Figura eminent a la que, com podreu observar, he al·ludit de manera continuada, amb referències bibliogràfiques en el decurs de les pàgines del treball.

 

 

ESTUDIS COMPLEMENTARIS

 

L’ aparició, l’ any 2006, d’ un estudi titulat “Mataró, carrer a carrer” em va fer possible connectar amb persones observadores de la realitat mataronina i, a través de les seves aportacions, comentaris i crítiques... he pogut anar actualitzant i adequant els continguts de l’ esmentada publicació, la qual cosa agraeixo profundament.

 

Quelcom similar m’ ha succeït amb el treball titulat “Mataró, persones i famílies”, no publicat, però consultable i dipositat d’ alguna manera al Museu-Arxiu de Santa Maria. Es tracta també d’ un recull de noms de persones i de famílies mataronines, especialment de la segona meitat del segle XX. També diferents persones (familiars, amics, companys, coneguts...) m’ han facilitat informació complementària que agraeixo profundament perquè han anat enriquint i millorant el contingut del meu estudi. Aportacions que no forçosament han de fer referència a aspectes de l’ escrit, sinó que poden ampliar-se un dia, amb quadres sinòptics, il.lustracions i fotografies, procés en el qual estic també personalment ara immers.

 

El treball que aquí comença ha de considerar-se el tercer treball d’ una mena de “trilogia” que acompleix i satisfà els objectius que m’ havia proposat des de fa temps en aquest sentit. Al cap i a la fi, les persones i les famílies del segon treball, viuen o han viscut en uns escenaris –els carrers- estudiats en el llibre esmentat. I gaudeixen o han pogut gaudir d’ un entorn natural incomparable –el Maresme- per les seves característiques geogràfiques ambientals i climatològiques i sobretot perquè és òbviament la terra on han nascut i on han desenvolupat les seves vides.

 

 

PRETENSIONS

 

Poden ser múltiples i variades però es redueixen en realitat a una de sola: Donar a conèixer els noms de lloc que, amb el temps, han fet o faran pòsit al nostre terme municipal de Mataró –i dels seus entorns- a la població mataronina i -si es vol- maresmenca en general. Noms que en bona part són popularment desconeguts i, per molts, inexistents.

 

En el decurs del treball apareixen desenes de milers de noms de lloc, si per noms de llocs entenem el sentit ampli de la paraula (des de muntanyes, rieres i turons... fins a fàbriques, tallers, escoles o centres de treball, tal com he insinuat abans), indicant en la majoria dels casos la seva ubicació en l’ espai, la seva situació en els mapes i plànols o la seva adreça en el nomenclàtor ciutadà.

 

La voluminositat del treball no pretén dissimular tots els dèficits o mancances que el treball pugui tenir. Amb el meu esforç he obert l’ itinerari d’ un projecte que té pretensions –ho he dit abans- d’ arribar a ser un dia digne, rigorós, profund, complet... Però sóc conscient que mai es podrà assolir aquesta fita si no és amb l’ esforç també i la col.laboració dels estudiosos de la matèria. De tots vosaltres, amics que llegiu el text, encara que sigui de manera puntual o per raons concretes. De tots vosaltres espero esmenes, aportacions, matisacions, comentaris, crítiques... Sempre sereu benvinguts.

 

Que el treball ajudi modestament al que podríem denominar manteniment del patrimoni –en aquest cas lingüístic i cultural- com a pas previ al manteniment i conservació física d’ un entorn que considerem com a propi i que ha estat escenari de les nostres vides. Al cap i a la fi aquesta és la gran pretensió de la Història. La de tots i la de sempre.

 

 

DEDICATÒRIA

 

Voldria finalitzar aquesta introducció fent un reconeixement especial a la persona del meu germà Manel, aparellador de professió, historiador per vocació, que va dedicar moltes hores de la seva vida a la realització d’ estudis del passat mataroní, com a Director del Museu Arxiu de Santa Maria. Ell m’ havia assessorat, des de l’ inici, i m’ havia facilitat informació de diferents aspectes o qüestions relacionades amb el treball que ara ens ocupa.

 

El meu germà va morir el 20 de juny del 2015. Era un home exigent en si mateix, coherent amb les seves idees, recte i fidel als seus principis. El seu estil i la seva forma d’ obrar m’ ha estat uns referents constants a l’ hora de redactar aquestes pàgines i la seva presència, en el record, el necessari incentiu per a portar a terme aquest estudi.

 

A ell va dedicat el meu treball. A ell i a tots els ciutadans com ell.

 

Mataró, 24 de novembre del 2018.

 

 

RAMON SALICRÚ I PUIG